top of page

HISTÒRIA

EL REFUGI

Hi ha dades històriques que demostren que aquest mas ja existia al segle XV i probablement abans, essent un dels més antics del terme. En el document més antic conservat del lligall de documents que es conserven al mas Pla i que data del 15 de maig de 1839, figuren com a propietaris en Josep i en Joan Reimbau i Pla.

 

Posteriorment, la propietat passà, en una data que desconeixem, a la família Solà de Manresa i així l'any 1843 el propietari és Vicenç Solà i Solernou; l'any 1880 ja figura el seu fill com a propietari, el metge Josep Solà i Abadal; a partir del 1887 els arrendaments els signarà el fill d'aquest en Joaquim Solà i Solernou i l'any 1928 serà la seva vídua, la Sra. Anna Serra d'Arqué, la que constarà com a propietària.
 

Sembla que al Pla hi havia tres fills, l'hereu es quedà amb la casa del Pla i els altres dos es partiren l'herència. Al segon li tocà el Planoi i al petit Cal Planellet, que és la casa que té menys terra. D'això ve que aquestes cases estiguin properes i tinguin la mateixa arrel en el nom.

​El mas Pla està format per un conjunt d’edificacions que s’organitzen al voltant d’un pati tancat i que foren construïdes en diferents èpoques com ho demostra el joc de teulades. La casa principal és de planta rectangular amb teulada a doble vessant, amb planta, pis i golfes sota teulada, amb paraments de pedra. La porta de l’entrada principal té una llinda de pedra que també s’observa en la majoria de les obertures. Entre les obertures destaquen els balcons de la façana.

 

A l’exterior destaquen l’era i una bassa, ambdues de pedra. La bassa està sota de Cal Jepet Vinyes i al costat dret del camí que va cap al Pla, era la bassa de l'hort del Pla on collien moltes viandes. On hi ha l'actual bassa del Pla, feta de pedra, abans hi havia una de terra, on les dones de la casa anaven a rentar.
També, al costat del mas hi havia un trull d’oli, així com dues tines en edificis separats i que encara es conserven.

Durant l'any 2017, el paller del Pla es va remodelar per convertir-se en l'actual refugi de pelegrins, un espai on el pelegrí podrà descansar del seu viatge cap a Montserrat o cap a Manresa, seguint el Camí de Sant Jaume, el Camí de Sant Ignasi o d'altres rutes que travessen el municipi.

bottom of page